El barri és humil, molt humil. Els carrers enfangats estan col.lapsats de la porqueria que deixa el mercat i que arriba fins al riu.
El mercat és un bullici de gent, venedors, compradors i gent que viu al seu voltant. Les parades són de tot tipus, s'hi vén de tot i es conecten els mercats de Belen Bajo amb Alto Belén. A mesura que et vas allunyant del riu, les cases ténen més entitat i es comencen a veure algunes de obra. El mercat està organitzat per seccions: carns, peix, herbes naturals, quincalleria, de tot,... Aquí pots menjar cucs, vius o cuits, comprar carn de tortuga, de cocodril, cigarrets de l'Amazones, herbes, xarops naturals, afrodisíacs, remeis casolans per a qualsevol mal,...
Belen no deixa indiferent, a nosaltres ens acompanya en tot moment en Carlos que viu en una de les cases a la vora del riu i que ens guia i protegeix. No és recomenable anar a Belen Bajo sols, en Carlos ens explica els secrets i les quotidianitats del barri. Una visita molt interessant i un xoc de realitat; de Venècies n'hi ha més d'una i de dues. Nosaltres a Catalunya tenim Ampuriabrava, sembla una immoralitat parlar de Ampuriabrava amb els seus iots i de Venècia amb les seves gòndoles aquí; aquest és un món massa desigüal...