MILFORD SOUND (NOVA ZELANDA)

Un dels llocs més bonics del món!!! Difícil d'accedir, només per la carretera 96 que surt de Te Anau i que tota ella és un aparador natural. Muntanyes i més muntanyes rajant d'aigua, desenes, centenars de cascades cauen de les altes parets de pedra, es creua el tunel de Humer, fosc, humit, estret i surts a la bassant de Milford Sound. Grans parets de pedra et dónen la benvinguda, vas baixant per la carretera fins arribar al aparcament del moll i del cafe The Blue Duck. 

Els vaixells surten del moll per fer creuers turístics per el fiord. Els creuers ténen una durada de 1:45 minuts i costen uns 50-55€. Ben gastats! El fiord és preciós, enmig d'altes parets que véssen d'aigua creant cascades que cauen al fiord, el vaixell fa tot el recorregut fins a mar obert i torna. S'acosta a les parets per poder veure alguna foca i es coloca sota les cascades per remullar tothom qui sigui a la coberta. Algun cim té alçada de 1600 mts i tot és espectacular. 

La tercera vegada que vinc, el temps no ens acompanya que tindria que ser en aquesta època. Ahir teniem que arribar però la pluja, vent i allaus van fer tallar la carretera. Vàrem fer nit a Te Anau i aquest matí a primera hora han obert els accessos i hem pogut pujar. El temps ha sigut plujós i boira, malgrat això el creuer ens ha fet xalar de valent. Ens hem instal.lat al Milford Lodge que és un indret privilegiat i la tarda ens saluda amb una obertura del día completa i un sol radiant!!! El temps a Nova Zelanda canvia de forma constant, imprevisible. 

DE WELLINGTON A KAIKOURA I ARTHUR'S PASS (NOVA ZELANDA)

Per anar a la Illa Sud agafem el ferry de Interislander que surt de Wellington fins a Picton. El dia es presenta gris, plujós i amb molt de vent. Hi ha dubtes de si sortirem o no. Agafa significat el nom de com es coneix Wellington, la Windy Welly. Sortim amb un mínim retràs i creuem el estret de Marlborought fins entrar als fiords de la illa sud. Aquest pas és increiblement bonic. Ha sortit el sol i ara el dia és radiant. Tothom surt a coberta per veure l'espectacle de la naturalesa; el mar entre les muntanyes i les aigües blaves ara calmades en contrast de tots els colors del verd.

De Picton anem directes cap a Kaikoura, a la costa est. La carretera de seguida corre paralel.la a la costa. Parem a un café preciós a fer una mossegada i continuem per la costa fent parades per veure les foques sobre les roques i a les platges. Kaikoura és una població petita i tranquil.la amb una llarga platja. La llum aquí és clara i el cel blau intens. Fa vent i això ens amenaça a no poder sortir demà en vaixell a divisar les balenes. Aquesta és la principal atracció de Kaikoura. Al matí ens donen la temuda noticia que no surten els vaixells així que al mal temps bona cara i encarem la carretera cap al pas d'Artur. 

Aquesta carretera creua la illa de est a oest, és escarpada i amb uns paissatges preciosos. Muntanyes de color groc ens acompanyen i el paissatge va canviant cap a alta muntanya amb cims nevats i algunes formacions rocoses. Finalment arribem a Arthur's Pass. Aquí fem el trekking Bealey Spur Track. Des de dalt les vistes son increibles, l'esforç a valgut la pena. 

Abans de marxar al matí cap a la glacera de Franz Josef encara tenim temps de fer una nova caminadeta per veure la cascada de Devil's Waterfall. 

TONGARIRO NATIONAL PARK (NOVA ZELANDA)

Tenim la intenció de fer el Tongariro Alpine Crossing, la millor caminada de 1 dia de Nova Zelanda i una de les millors del món. Arribem a National Park sota la pluja i el fred, comencem a trobar neu a peu de carretera. Les muntanyes estan nevades i completament tapades per la boira. Fa un fred que pela! Al alberg ens diuen que impossible fer el Alpine Crossing l'endemà així que canviem plans i farem el trekking als Tama Lakes que és una caminada de 5-6 hores fins als llacs Tama sortint des de Whakapapa village. 

Al matí es comença a obrir el cel i ens apareixen les muntanyes, primer el con perfecte del Ngauruhoe i el Tongariro i després el Ruapehu. Veure-les totes nevades és preciós. 

Comencem el trekking creuant boscos que semblen encantats i creuant clars entre boscos, tot nevat. Arribem a la cascada Taranaki i continuem amunt. Anem trobant altres excursionistes que fan la mateixa ruta, altres que van cap a huts per fer caminates de 2 o 3 dies. A estones, moltes, anem ben sols enmig del paissatge extens, nevat. Amb un cel blau intens i sempre amb els volcants que ens envolten. Finalment arribem al Lower Tama Lake on dinem els entrepans que portem preparats, plàtans i galetes. El cel sembla que amenaça altra vegada, cauen algunes volves de neu i girem cua per retornar. 

Al cap de més de 5 hores hem retornat a Whakapapa. El trekking és preciós i nevat encara més. Cansats i amb els peus molls tornem cap al alberg de National Park, descansem, sopem i demà anem cap a Wellington! Grandíssima experiència!!! 

COVES WAITOMO - ROTORUA (NOVA ZELANDA)

A uns 200 kms al sudoest de Auckland es troben les coves de Waitomo, unes cavernes calisses profundes amb les formacions de estalactites i estalacmites i amb grans estances com "la catedral". 

Descobertes el segle XIX porten 125 anys obertes al públic i son una de les principals atraccions de la illa nord. 

El que pot semblar una turistada et deixa corprès quan després de veure les primeres cavernes i en total foscor, pujes en una barca, mires enlaire i totes les parets de roca estan cobertes de cuques de llum. És un espectacle increible! Molt bonic, únic. En silenci disfrutem d'aquest regal de la naturalesa, en la foscor ens anem movent sobre les aigües mirant el petit univers, la galàxia de les cuques de llum fins que sortim al exterior i ens trobem enmig d'un bosc subtropical. No es poden fotografiar però no cal, és impossible reflectir el moment.

Marxem cap a Rotorua, el centre de l'activitat geotèrmica de la illa nord i capital maorí. Acabem el dia al Polynesian Spa: un conjunt de piscines termals a tocar el llac Rotorua. Ens relaxem dins les piscines i sota la fina pluja fresca mirant el llac. Sopem Fish & Chips al Pig & Whistle i a dormir! 

De bon matí enfilem la carretera de Taupo i parem al centre termal de Wai-O-Tapu. Un seguit de recorreguts entre diferents llacs termals i pous de fangs en bullició. L'activitat geotèrmica és gran i en els llacs es formen colors preciosos entre els vapors i les olors del sofre. L'atracció del lloc és un suposat geiser que resulta ser un pseudo-geyser ja que el fan explosionar cada dia a la mateixa hora, les 10:15, mitjançant un producte que li tiren davant de centenars de turistes amb les càmeres apunt. Resulta una mica decevedor veure com el geiser comença a treure espuma i acaba erupcionant un raig d'aigüa freda durant uns minuts... 

Per refer-nos de la decepció del geiser i buscant la autenticitat anem a un lloc amagat, desconegut, privilegiat, que vaig descobrir fa dos anys. Ens apartem de la carretera uns kilòmetres per cami de terra, aparquem el cotxe i caminem bosc endins fins a trobar un riu termal, el seguim fins a la cascada i posterior piscina. Aquest és un lloc increible, l'aigüa calenta baixa entre el bosc i al final et pots banyar sota la cascada amb els pocs privilegiats, locals bàsicament, que coneixen l'indret. Aquí disfrutem d'un altre regal de la naturalesa!